En el marc de la Conferència sobre el clima de París al desembre de 2015, 195 països van adoptar el primer acord climàtic mundial jurídicament vinculant. Aquest acord ha estat de nou notícia en anunciar Donald Trump, la retirada de EUA, el segon major emissor de gasos contaminants del món, del pacte. L’Acord de París estableix un pla d’acció global per a evitar el canvi climàtic limitant l’escalfament global molt per sota dels 2ºC i assenyala que els gasos emesos per l’activitat humana haurien de ser equivalents als què oceans, arbres i sòl puguin absorbir de forma natural. Entre els principals gasos d’efecte hivernacle el que més preocupa és el diòxid de carboni per la seva responsabilitat en el canvi climàtic. Perquè el món pugui aconseguir aquestes fites climàtiques que s’ha proposat, s’han de desplegar totes les vies possibles per a reduir les emissions de carboni. La construcció és un dels majors consumidors de matèries primeres. El sector cimenter és responsable del voltant del 5% de les emissions de CO2, principal gas productor de l’efecte hivernacle i canvi climàtic. El formigó és el material de construcció més emprat al món: cada any, la indústria del formigó fa servir 1.6 bilions de tones de ciment. Cada tona de ciment en la seva fabricació, emet 1 tona de CO2 a l’atmosfera. A més, durant el procés de construcció és habitual l’ocupació de maquinària pesada que genera la major quantitat d’emissions de diòxid de carboni. El transport dels materials al lloc constitueix un 6-8% de les emissions totals de gasos d’efecte hivernacle per a un projecte.

El sector de la construcció comercial i residencial representa el 39% del diòxid de carboni (CO2) emès a l’atmosfera la vegada que genera el 30% dels residus sòlids i el 20% de la contaminació de les aigües. Pel que podríem concloure que la meitat del CO2 expulsat a l’atmosfera està relacionat amb la construcció d’edificis al llarg de totes les seves fases: construcció, ús i posterior demolició. En conseqüència, el sector de la construcció ha d’exercir un paper important en la reducció de l’amenaça del canvi climàtic.

Per a reduir aquest impacte mediambiental del sector de la construcció resulta essencial l’ús de materials que per a produir-los no es requereixi la utilització de combustibles fòssils i es causin altes emissions de carboni com per exemple la fusta.

La fusta ofereix molts beneficis ambientals. Es tracta d’un material sostenible la producció del qual no malmet el medi ambient. A més presenta unes excepcionals propietats aïllants (tant tèrmiques com a acústiques), de protecció contra el foc, de flexibilitat i resistència (capacitat de càrrega 14x acer), s’adapta a qualsevol clima i condició ambiental. La seva producció aporta un saldo negatiu en emissions de CO2 i en la seva transformació es requereix de molta menys energia primària que en el cas de l’acer i el formigó. Finalment la construcció en fusta ens permet la industrialització del procés constructiu amb tot el que això comporta en el compliment de terminis d’execució i pressupost, i qualitat del producte final.

 

admin

Author admin

More posts by admin

Leave a Reply