Aproximadament un 40% de tota l’energia produïda a Europa és consumida pels edificis. Un 65% d’aquesta energia s’inverteix en la climatització dels habitatges, locals o oficines. Un habitatge sostenible i eficient pot reduir aquesta xifra dràsticament. Des del començament de la crisi econòmica el preu de l’electricitat en la Unió Europea s’ha disparat, segons les taules de l’Eurostat l’increment ha estat del 33% mentre que, per exemple, en el mateix període la pujada del gas representa un 14%. A Espanya, dupliquem amb escreix aquesta mitjana d’increment europeu arribant a una pujada del 69%, la qual cosa es tradueix en que hem passat de pagar 13,70€ per 100 kw. en 2007 a 23,10€ en l’últim semestre de 2016. Aquesta carestia de l’electricitat, com sabem, ha provocat un important debat polític i social.

Per determinar les causes d’aquesta carestia, resulta important, en primer lloc, conèixer com es fixa el preu de l’electricitat: el 40% correspon als peatges, que no varia, un 25% correspon als impostos: IVA i impost sobre l’electricitat, i el 35% restant és fixat per les companyies majoristes d’electricitat mitjançant subhasta. Sent ordenades les companyies productores de més barates (renovables i nuclear) a més cares (gas, petroli), el preu l’estableix l’últim megavat hora a entrar en subhasta, i en conseqüència el preu de referència sempre el marca la manera de producció més cara, que és el gas.

El segon motiu principal d’aquesta carestia és l’elevada dependència energètica de l’exterior d’Espanya, del 73%, 25 punts superior a la mitjana de la UE. Espanya dedica aproximadament un 5% del seu PIB a la compra de gas i petroli a l’exterior. Per tant el pagament d’aquesta “dependència energètica” per part de les arques del país té com a conseqüència que aquests recursos no es destinin a altres serveis.

Aquest pagament no afecta únicament a les arques del país, sinó també als particulars. En aquestes circumstàncies, de carestia contínua, cal preguntar-nos perquè quan una família s’enfronta a una de les decisions financeres més importants de la seva vida com és la compra d’un habitatge amb el finançament d’una hipoteca, on avalua pros i contres, compara entitats bancàries, condicions i quotes que haurà de poder cobrir durant un termini entre 15 i 30 anys, no té en compte, en la majoria d’ocasions, la hipoteca energètica a la que haurà de fer front no només uns anys, sinó tot el període que tingui pensat residir en aquest habitatge. Aquesta hipoteca equival al cost energètic necessari per a poder viure de forma confortable tant a l’estiu com a l’hivern. Els possibles compradors o arrendataris d’habitatges haurien de realitzar aquest càlcul i tenir-ho en compte a l’hora d’escollir l’immoble on van a viure.

No només hem de ser eficients produint energia com a país, sinó també hem de reduir el consum energètic per a disminuir l’import d’aquesta hipoteca energètica a gairebé 0. Les llars sostenibles i d’alta eficiència energètica són capaces de reduir la demanda energètica més d’un 75%. La qualificació energètica forma part del valor de l’habitatge i incrementar la seva eficiència suposa una revaloració del mateix.