Fins avui el concepte «habitatges saludables» només formava part de l’imaginari de despatxos d’arquitectura no convencionals i dels pocs clients interessats en habitar espais que contribueixin a no perjudicar la seva salut (i en la majoria de casos, tampoc a la del medi ambient).
Malauradament la pandèmia de la COVID-19 que estem vivint i la crisi sanitària en què ha sumit al país ens han abocat a diferents fases de confinament que han tancat, literalment, a milions de persones a casa seva la qual cosa, entre d’altres qüestions, ens planteja diverses preguntes: Habitem en habitatges saludables? Estan preparades les nostres llars per acollir persones durant 24 hores al dia? I per a que siguin utilitzades per a treballar, cuidar nens, fer esport i fins i tot atendre malalts? La resposta a totes elles és No.
Aquest post no es centrarà en qüestions de disseny i distribució d’espais per als nous usos als que anem a sotmetre als habitatges d’ara en endavant sinó en els aspectes relacionats amb la salut i benestar de les persones que les ocupen.
La immensa majoria d’edificis i habitatges que conformen el parc immobiliari espanyol no compleixen amb la normativa del Codigo Técnico de la Edificación aprovat el 2006 (i revisat el 2013 i 2019).
El problema més important d’un habitatge en relació amb la salut de les persones és la mala qualitat de l’aire interior. Una ventilació inadequada provoca la saturació de l’ambient amb alts nivells de CO2, acumulació de compostos orgànics volàtils nocius procedents de l’mobiliari, pintures, materials, revestiments, detergents i aerosols, i afavoreix la proliferació de patògens, virus i la formació de floridures superficials. Una mala ventilació provoca afeccions com migranyes, marejos, irritacions d’ulls i mucoses, congestió de vies respiratòries, … Quan un 20% dels ocupants d’un edifici presenten els símptomes esmentats ens trobem amb el que l’Organització Mundial de la Salut ha qualificat com Síndrome de l’Edifici Malalt (1).
En zones urbanes o molt industrialitzades la situació és més perjudicial doncs s’ha demostrat una correlació directa entre els afectats i morts per COVID-19 i els alts nivells de contaminació de l’aire exterior.
En època hivernal el problema s’agreuja pel fet que la gent obre menys les finestres per ventilar i evitar la pèrdua d’energia de manera que la qualitat de l’aire interior empitjora encara més incrementant així el risc de patir malalties.
En l’actualitat ni la recent actualització de el Codi Tècnic de l’Edificació preveu una ventilació mecànica forçada i uns nivells de hermeticitat que permetin una alta qualitat de l’aire interior mitjançant la seva renovació constant i evitar les infiltracions no desitjades a través de l’envolupant de l’edifici.
Les cases passives incorporen sistemes de ventilació mecànica de doble flux. Aquest sistema de ventilació extreu de forma contínua l’aire viciat de les cuines i els banys i introdueix aire fresc des de l’exterior a la resta d’estances, actuant com a intercanviador de l’aire exterior amb l’aire interior sense que aquests es barregin. Els recuperadors de calor disposen d’uns filtres que retenen les partícules contaminants i milloren considerablement la qualitat de l’aire que respirem a les nostres cases. Aquests filtres poden ser especials per a determinades partícules al·lergògenes com ara el pol·len o els àcars. A més de garantir una excel·lent qualitat d’aire interior, aquest sistema incrementa l’eficiència energètica de l’habitatge ja que, a l’hivern, l’energia despresa per l’aire interior serveix per escalfar l’aire exterior que entra provocant un menor esforç per part del sistema de calefacció per arribar a la temperatura de consigna el que es tradueix en un major estalvi energètic. A l’estiu, el sistema actua de forma inversa: l’aire interior ajuda a refredar l’aire exterior que entra al sistema.
D’aquesta manera optar per una casa passiva construïda sota l’estàndard Passivhaus, garanteix una excel·lent qualitat d’aire interior a més d’uns alts nivells en matèria d’eficiència energètica i confort.
Si a més per construir utilitzem sistemes industrialitzats de fusta i materials naturals i ecològics, i a més els acompanyem de mesures com la protecció contra el gas radó i la limitació dels camps magnètics generats per les instal·lacions elèctriques obtindrem habitatges saludables i totalment respectuosos amb el medi ambient .
Si la revolució tecnològica i la crisi econòmica mundial viscudes en el que portem de segle ja va suposar un canvi de paradigma social i per tant per al sector immobiliari, aquesta crisi sanitària no serà menys, ans al contrari, per la qual cosa tots aquells agents que intervenen en el procés de disseny i construcció d’habitatges que no anteposin criteris de salut, confort i eficiència energètica quedaran fora de mercat.
A Growing Buildings creem edificos i habitatges saludables, confortables i eficients, ja siguin d’obra nova com transformant i rehabilitant habitatges existents, seguint els criteris de l’estàndard “Passivhaus”.
(1) Qui vulgui aprofundir la informació sobre la síndrome de l’Edifici Malalt recomanem el capítol 44 de el llibre “Qualitat de l’aire interior de l’Enciclopèdia de Salut i Seguretat en el Treball” publicat per l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball escrit per Xavier Guardino Solà.
